Campionat autonòmic de Duatló San Antonio de Benagéber 2008

Jorge: Carles… Carleees… Carleeeeeees!!!!
Jo: Queeeeeeeeee!!
Jorge: ¿Estás durmiendo?
Jo: ¿Joder que hora es?
Jorge: Las 7:30 pasadas
Jo: Merda m’he dormit!!

Així comença el dia del Campionat autonòmic de Duatló a San Antonio de Benageber. Com ja sabreu molts, gran part del Komando CT estàvem a la Concentració de Moraira organitzada pel CA Betera. Doncs bé, amb preses baixava de la meua habitació agafant tot el que en feia falta per a la competició i post competició (etapa Benageber – Moraria).
Muntarem el portabicis ràpidament i sortirem cap a Benagerber, Amparo, Juanjo, Jorge i jo. Com no varem ser pràcticament els últims en eixir de l’alberg.
Amb estrès, com quasi sempre, arribem a San Antonio de Benagener agafem les coses i a pel dorsal, quedem 25 minuts per a que comence la prova i encara estem en bajoqueta.
Finalment ho deixem tot preparat i no tenim ni temps per a escalfar, no passa res sortirem tranquils i anirem de menys a més.

MEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEG!!!

Comença la prova i fem un bon grupet a l’eixida del primer 5.000, Juanjo, Sevi i jo.
Juanjo comença fort però intentem mantenir un ritme constant sense forçar per tal de poder acabar amb bones sensacions per a la bici (no ens va valer per a res).
Primer Juanjo i després jo varem intentar ser constants en la carrera i la jugada ens va eixir prou be arribant a la transició sense forçar, a bon ritme i els tres junts.
Canvi a dos rodes i desastre total, ni Juanjo, ni jo varem poder seguir la roda de ningun grup, el circuit ratoner amb moltes corbes de 180º i el nostre pèssim estat de forma en bici va estar present en aquest circuit exigent a nivell tècnic i trenca cames. A tot açò sumen una targeta groga per al mestre de les transicions (jo mismo) per pujar-me a la bici avanç d’hora quan sortia de boxes, soc un CRACK.
Férem el que varem poder i per fi arribem a la segona transició, Sevi, Rubén i jo junts i un poc per darrere Juanjo.
Eixim de boxes ràpidament i agafen un ritme de carrera prou bo per a acabar el més dignament possible el Duatló. Sevi i jo ens agafem a roda de l’actual campió autonòmic, Rubén Beledo, que “de esto sabe más que jo” i intentem no separar-nos.
Quan arribem al kilòmetre 2, Rubén i jo teníem un xicoteta aposta:

Rubén: Si bajamos juntos de la bici te voy a reventar (Paraules textuals)
Jo: Llegarás antes que jo de la bici, cabrón.

Com Rubén es va passejar pel Duatló varem arribar junts a l’ultima transició i ací tenim la única part interessant de la prova. Kilómetre dos, sense avisar el “deficient” de Beledo fa un canvi del qual Sevi i jo intentem respondre. No hi ninguna possibilitat i finalment el “tio” Rubén ens trau 15 segonets a Sevi i a mi que pràcticament entrarem junts. Poc després arriba Juanjo que va fer un millor parcial que nosaltres en el 2.500.

Després, ja sabeu molts, tocava etapa en bici SAN ANTONIO – MORAIRA 135 km a roda de dos avions JORDI REIG i JESÚS SÁNCHEZ.
Detall de la ETAPA: 37,5 km/h de mitja en vent a favor tot el camí.

Ale xikets a passar-ho bé!!!